VACANCES EN PAU

SARA BOSCH FUENTES

Un avió aterritza i amb ell nens carregats de motxilles amb les ganes d’iniciar una aventura en un país diferent. Arriben des del Sàhara a l’aeroport del Prat de Barcelona. Van acompanyats amb dos monitors sahrauís, el primer, amb una expressió feliç es treu la gorra i se la fica al petit que té a la seva dreta, un gest que transmet la seva vocació per aquest treball. Els nens i els monitors vesteixen una samarreta taronja de màniga curta on s’hi pot llegir en cursiva “Vacances en Pau” i amb lletres de colors “Sàhara Lliure”.

A Barcelona els espera el director de Catalunya de “Vacances en Pau” Joan Artigues, un projecte que possibilita la sortida dels campaments durant dos mesos, als nens i nenes sahrauís refugiats als campaments de Tindouf (Algèria). Aquests tenen d'entre els 8 i 12 anys i són acollits per famílies catalanes per a que evitin així les dures condicions d’aquest campament. Fins a 500 famílies tenen l’oportunitat d’acollir a 500 infants.

Allà també els esperaven els delegats de cada comarca. Toni Guirao, coordinador del Maresme ens aclarí que en principi les famílies no tenen l’obligació d’anar a recollir els nens a l’aeroport “Cada delegat de comarca agafa els nens i els distribueixen a la família d’acollida”. Però tot i així trobem que moltes famílies esperen els nens amb moltíssima emoció. Ágata mare de família, no és el primer cop que participa en aquesta experiència i no deixa de somriure mentre explica l’alegria i els coneixements que els hi aporta quan comparteixen aquest temps amb ella. Mentre parla, la seva filla se la mira somrient i amb un to vergonyós aporta que ja és com una germana per a ella.

Un cop creuen la porta de l’aeroport les emocions augmenten. Es nota quins familiars han compartit més moments amb els infants que acolliran. Una dóna pèl-roja té els ulls vidriosos. Sembla que en qualsevol moment li caurà la llàgrima i mentre s’aguanta, saluda frenèticament amb la mà ben alçada el grup de nens que es dirigeix cap a ells. Em plantejo com poden haver-hi guerres i malentesos entre cultures veient les emocions tant positives que desprenen les persones en el moment que es troben entre elles.

Imatge extreta de Betevé

Els coordinadors treuen les llistes i comencen a agrupar els nens per municipis. Esperant el seu torn, una fila de nens asseguts a les cadires de l’aeroport exterioritzen els seus nervis. A un pam de terra de distància mouen les cames a dalt i a baix, com si fossin un pèndul, amenitzant el compte enrere per marxar amb la família que li correspon.

Susana Sanhjues coordinadora de Catalunya, aclarí que si veuen que un nen no està disposat a agafar l’avió i que per cap motiu vol anar a Barcelona, no se’l obliga. “No és molt freqüent perquè els nens i les famílies tenen un coneixement previ de qui i on, però ha passat”. Sobretot el que busca l’associació es estabilitzar la nutrició dels nens, els hi fan revisions mèdiques i aquest fet permet donar visibilitat al problema que el poble sahrauí s’està enfrenant, viure en mig d’un desert que no dona els recursos necessaris.